Els Dolents
Fulles grogues com les dents dels dolents
Mort el gos la ràbia queda
La mala herba no existeix, ni els teus cabells
Ni aquests rampells, que fan plorar les cebes
Cau la nit, dormen les cebes
Al llit on van dormir els dolents
Plouen creus, crits i rampells, però ella es queda
I pels cabells crida i existeix
Dins del cap d'un gos molt vell existeix
Un cor tan gran com dues cebes
Bomba sang fins als cabells i dels dolents
No queda temps per més rampells
Els dolents més pobres sempre tenen més
Els dolents que riuen sempre sopen cebes
Els dolents que es posen cremes als cabells
Els dolents que miren sempre i no fan res