Vinc d'un poble

Vinc d’un poble vora el mar
que banya els seus amors
en una platja sense arena.
Vinc d’allà on tothom es somriu,
d’allà on tothom sempre diu
que el sol cura la pena.
Al carrer del Carme hi ha
en Feliu que per Nadal
sempre ens escriu algun poema.
Amagats al Passeig dels Pins
amants de tan sols quinze anys
no han tingut temps d’aprendre’n.
I sempre torno al mar,
allà on puc respirar.
I sento que la sal m’abraça
i em purifica la pell.
Vinc d’un poble mariner
on flors i pescadors
naveguen junts en una rumba.
Vinc d’allà on tothom fa el vermut,
d’allà on les palmeres ploren
l’enyorada Cuba.
Quan arriba Sant Joan
i el dia es fa més llarg
per celebrar la nostra festa,
omplim el poble de colors,
cremem el desig al foc
i l’alegria fa la resta.
I sempre torno al mar,
allà on puc respirar.
I sento que la sal m’abraça
i em purifica la pell.
Vinc d’un poble vora el mar.