El desembre congelat

El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor,
d'una ro, ro, ro,
d'una sa, sa, sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer dia arribà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be, d'una lla,
d'una bella aurora
que el cel enamora,
que el cel enamora.

Bella aurora que el cel enamora.

El mes de maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa,
tota du, du, du,
tota sa, tota du,
tota sa dulçura
i olor, amb ventura.
Bella aurora que el cel enamora.
El desembre congelat