Al cor de la boscúria
Al cor de la boscúria el fontinyol suau
De penjarelles d'herba com filagarsa cau
Quan la tempesta afua son perllongat udol
I trenca, esperitada el fil del fontinyol
Quan les afraus ressonen, del sostre als fonaments
Com una ermita buida oberta a tots els vents
Ell plora amb un dolcíssim gemec de flabiol
Que esboira la tempesta i renovella el sol