Laments

Una mar plena de ports
Niu de places que fumegen
Amb l'oratge persistent
Es disfressa la cruesa
Unes passes, nua pell
Sobre l'ombra s'amunteguen
D'abissals murs imponents
A una llar de por secreta

Rituals i un cel roent
De laments, tan sols assetgen
Rituals d'aquells vells temps
D'esperit tan sols enceten

Planys i ofecs crepusculars
On de nou tothom rondina
Qui remant allunya el món
No mereix perdó ni estima

Delirant mantell de plors
Omple i vessa cada dia
Emmurats en un gris son
Llum de lluna malaltissa