Asteroide num.15000

Barques damunt la mar
Glorioses xapuces des meu passat
Si s’ha d’estimar t’estimaré
Si s’ha de cantar cantaré es primer, lerele ...

Pisos per assumir
Ja cau sa tristesa amb es seus míssils
Si s’ha d’acabar crec que no hi seré
Si s’ha d’esperar desesperaré

Sa misèria primitiva d’una casa en soledat
És un macro microclima
Se marca amb bombetes un camí i aterram

Dies que m’he perdut perquè jo no surt
En es teus bocins de mapa
Faltes com ses parets, tots es teus cabells
Des mirall sa teva cara

Dies que m’he perdut perquè es sol s’apaga
I s’encenen ses escales
Pensa que no sé què és que sa pluja
Deixi una terra més banyada

Barques damunt la mar
Glorioses xapuces des meu passat
Si s’ha d’estimar t’estimaré
Si s’ha de cantar cantaré es primer

I sa fauna ultramarina se volia congelar
I sa flor s’empenedia
I es meu d’asteroide quinze mil m’ha deixat

Dies que m’he perdut perquè jo no surt
En es teus bocins de mapa
Faltes com ses parets, tots es teus cabells
Des mirall sa teva cara

Dies que m’he perdut perquè es sol s’apaga
I s’encenen ses escales
Pensa que no sé què és que sa pluja
Deixi una terra més banyada

Dies que m’he perdut perquè jo no surt
En es teus bocins de mapa

Barques damunt la mar
Glorioses xapuces des meu passat
Si s’ha d’estimar t’estimaré
Si s’ha de cantar cantaré es primer, lerele ...