Una daixona de pols
Sa pols damunt es mobles
Jo pas es pedaç, sa retxa de llum
Anell de Saturn, una daixona
Com una lluna el travessarà
Ses coses petites, ses coses descomunals
Es sentit de sa vida, un dia què val?
No gos interrompre
Mil euros? Sis euros com a molt
Mir d'enfora es eufemistes i compt
Un, més enllà d'un mar de finques frondós
Dos, sent es frec de s'autopista esponjós
I veig un sol dissident amagat dins es niguls
Aquest amor és impossible però noltros l'hеm pogut
Veig es croquis fugaç d'unes formеs capil·lars
D'aquest amor consumible en sortíem consumats
Sa pols damunt es mobles
Jo pas es pedaç, sa fusta flueix
Sa recta segueix s'espai encorbat
No gos interrompre
Mil euros? Sis euros com a molt
Mir d'enfora es eufemistes i compt
Un, més enllà un tren de cotxos, combois
Dois, ballen ses parets de totxos, fotons
I veig un sol dissident amagat dins es niguls
Aquest amor és impossible però noltros l'hem pogut
Veig es croquis fugaç des teus globus oculars
D'aquest amor consumible en sortíem consumats
I veig un sol dissident amagat dins es niguls
Aquest amor és impossible però noltros l'hem pogut
Veig es croquis fugaç d'unes formes copulants
D'aquest amor consumible en sortíem consumats