Al país dels segons
Ahir vaig mirar enrere.
La lluna m’acluca l’ull.
M’he posat la camisa bé.
Una llevantada ha fet blau el cel.
Sona una flauta i sona bé.
Una passa, una altra i camino dret.
-Acluca l’ull, aquesta mica de vent.
-Xec, guaita de cançons el sac n’és ple.
Al país dels segons,
al racó de l’atzar,
la consciència d’un
i aquell mig somriure.
Al país dels segons,
al racó de l’atzar,
la consciència d’un
i aquell mig somriure.
Ahir vaig mirar enrere.
No tocava de peus a terra.
Tan sols va ser un instant.
T’ha passat mai el mateix?
Sonava la música i sonava bé.
Una passa enrere i una altra endavant.
Fent equilibris damunt el cel net:
un pam de nas i un record per a tots.
Al país dels segons,
al racó de l’atzar,
la consciència d’un
i aquell mig somriure.
Al país dels segons,
al racó de l’atzar,
la consciència d’un
i aquell mig somriure.
Enfilat dalt d’un arbre.
Enfilat dalt d’un arbre.
Enfilat dalt d’un arbre de vent.
Enfilat dalt d’un arbre.
Sonava la música i sonava bé.
Una passa enrere i una altra endavant.
Fent equilibris damunt el cel net:
un pam de nas i un record per a tots.
Al país dels segons,
al racó de l’atzar,
la consciència d’un
i aquell mig somriure.
Al país dels segons,
al racó de l’atzar,
la consciència d’un
i aquell mig somriure.