Corrandes D’exili
Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena
L'estimada m'acompanya
De pell bruna i aire grei
Com una Mare de Déu
Que han trobat a la muntanya
Com una Mare de Déu
L'estimada m'acompanya
Perquè ens perdoni la guerra
Que l'ensagna , que l'esguerra (l’esguerra, l’esguerra)
Abans de passar la ratlla
M'ajec i beso la terra
I l'acarona amb l'espatlla
Ai, ai, ai, ah, ai, ai
No, oh, ai, ai, ai
A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida;
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida
Avui en terres de França
I demà més lluny potser
No, no, no, no, no, no, no, no, no
No, no, no em moriré d'enyorança
Ans d'enyorança viuré
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra
Quatre pins un bosc espès
Cinc quarteres massa terra
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala
L'ermita dalt del pujol;
I a la plana un tenderol
Que batega com una ala
Com una ala, com una, ala
Una esperança desfeta
Una recança infinita, infinita
Ai, ai, ai, ai, ai
Una, una esperança
Ai, [?]
Una, una pàtria tan petita
Una, pàtria tan, -tria tan, -i tan
Que la somio completa