No sóc capaç

Amb la mirada em dius que no hi ha res entre tu i jo
Et tinc davant, matant-me molt a poc a poc
Et tinc present, menjant-me el pensament
No sóc capaç de desplegar el meu cos
Ni planejar sortir amb tu a veure el món

El meu vestit no amaga delicte, sinó amor
Tu creus que sóc de palla, que no tinc carn ni os
Aquí engabiat, mullant la ploma al fons del cor
Que vas deixar marxant sense dir rés

No sóc capaç de desplegar el meu cos
Ni planejar sortir amb tu a veure el món
Tota la genthem deia que no tenies preu
Mai vas voler parlar-me, només hola i adeu

Va sortir el sol, i amb la rosada del matí
Va buscar el nord per fora i el seu cos
Del color més fosc de la nit
Va trobar allò que tant volia i va aixecar el vol

I se'n va anar, va obrir la porta i va volar
No sé on serà, no sé si mai voldrà tornar
Que qui no corre, vola, Com diu el meu veí
La terra gira molt lentament aquesta nit

I se'n va anar, va obrir la gàbia i va volar
Se'n va cansar, d'estar tancada menjà gra
Buscant perdut si trobo el perquè de tot plegat
Perquè sóc jo que sempre es queda aquí tirat