Baf

BAF

isard descriu un breu passatge tret d’algun estiu i ho fa duent el vel dels ulls d’un vell
i d’ençà del temps que era més viu en vol deixar un recull escrit present
ja no queda tant, però això és incert
turons verals nesprers

contempla en un vidre la tardor i el baf que va deixant, clava el front i mira un mar d’estany que es mou com un gegant

esbós de dics i forns, vaixells, dins a l’armari un sol abric d’hivern, flors a les parets, papers antics, sorolls badalls farcells
diu que ja no dorm, diu que no, que no té pressa per marxar d’aquí i es que ara que pot ho vol viure de nou
quaderns, guinyols, petits