Au

He caminat per les nits com si fos lluna plena
patint massa dins els oblits, la nostalgia i la pena
la sang bullint al pit i jo fent-me la freda
sabent que veig sense mirar

He aconseguit pujar al cim sense fer cap foguera
De puntetes, desapercebuda entre tanta malesa
he pogut tornar enrere i m'he fet la valenta
mentre era de la por mirall
sabent que tot ha de passar

I passar de llarg, com una au que ja vola i se'n va
I deixar que el fang seque al cos per tornar a caminar

He trepitjat les flors com si la terra fos meua
Travessat la barrera d'un cop just quan no estava oberta
Posant el crit al cel com si açò fos la guerra
sabent que ningú no pot guanyar
sabent que tot ha de passar

I passar de llarg, com una au que ja vola i se'n va
I deixar que el fang seque el cos per tornar a caminar

Com una au que ja vola i se'n va