Flors de cactus
Jo afinava sa guitarra, sol cruixent a s'exterior,
s'autobús a minorava, cel ponent posant colors.
Benzineres polsegoses, bars de copes a visions,
dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions.
Més val que me carregui es personatge,
pensava, ara es teus ulls, es teus cabells,
estels anònims se desintegraven
i jo esperava trist i totsolet.
Es vehicle me pitava, un hotel passant s'hivern,
jo tocava sa guitarra, jo escrivia en un quadern.
Benzineres polsegoses, destenyits a mostradors,
dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.
Més val que me carregui es personatge,
pensava, ara es teus ulls, es teus cabells,
estels anònims s'identificaven
i jo esperava trist i totsolet.
Benzineres polsegoses, flors de cactus a visions,
dins sa fosca sinuosa he visat alguns amors.
Més val que me carregui es personatge,
pensava, ara es teus ull, es teus cabells,
estels anònim se comunicaven
i jo callava trist i totsolet.
Més val que me carregui es personatge,
pensava, ara es teus ull, es teus cabells,
estels anònims se descontrolaven
i jo tornava trist i totsolet.