Cançó de Matinada
Noia de porcellana
Buscava una ànima dintre teu
I això era com buscar
Papallones blanques damunt la neu
Noia de porcellana
La teva entranya és plena de vent
Una brisa de maig
Amb pètals de rosa és aire innocent
Noia de porcellana
Tot el teu cos és un recipient
A punt per ser omplert d'aigua
I posar-hi un lliri quan ve el bon temps
Noia de porcellana
Buscava força en el teu parlar
I això era com buscar
Papallones blaves damunt la mar
Noia de porcellana
D'una mirada et van trencar un braç
Semblaves indignada
Com una santa sense beats
Noia de porcellana
Tota ets tan fràgil que t'has tancat
Sota d'una campana
Que sona dolça I és de cristall
Noia de porcellana
Buscava llum en la teva pell
I això era com buscar
Papallones d'aire allà on bufa el vent
Noia de porcellana
Tens la mirada ben transparent
La pell de cel·lofana
I la carn translúcida I repellent
Noia de porcellana
Què vols que et donin no donant res
Ets freda I inhumana
I et preocupes de cinc a set