Em Sé d'un Lloc

Entra el sol per la finestra,
ahir no vaig eixir de festa,
un raig de llum a l’ull em desperta,
que bona sensació, badalle i m’assome al balcó,
aquesta deu ser la millor terreta del món,
pense jo, mentre baixe l’escala m’incorpore a l’escaló
del portal, tot va guai, res pot anar mal.
Mire al cel pardalets volant, tot és idílic man,
mentre mire dalt el pas és ferm, una altra història baix.

Un peu segueix trajectòria natural del caminar
l’altre és testimoni del destí inevitable ja
la sola de la sabata directa a la pasterà,
torna negra la jornà, ara és quan me n’he adonat,
gire el cap, contenedor escarbat, és l’advocat?
ara sols fa companyia als gats
està afonat, víctima de la precarietat,
el xiquet a casa menjant les sobres del supermercat.

I de sobte, vora el riu de la ribera mhe trobat
una lluerna oberta, un record amagat.
Tenia unes sabates, preparades per anar,
Paradís que m‘alberga, el que vull estimar.

I de sobte, vora el riu de la ribera mhe trobat
una lluerna oberta, un record amagat.
Tenia unes sabates, preparades per anar,
Paradís que m‘alberga, el que vull estimar.

Segona estrofa, continua la cosa,
no pinta tanhermosacom creiem la vida no és de color rosa,
a rengló seguitcride a un amic em dirigiscallí
al bar a fer-se un got de vi untrosde pa en un poc de pernil,
i ho dic així: “Xe!mos donesd’esmorzar xic?”
“Háblameencristianoa mi” eixe desgraciat em diu,
em cague en totlocagablem’alce d’eixedespreciable
lloc que emdónaganes pegar-li foc i anar-me’n.

La situació és infame, recorde el mal que està el país
eixe enginyer que noténi pa el pis,
posant cafés i té dos màsters.
Els màsters sónpelsrics, al final ho volen així,
vas al banc i la teua beca la tenen els seus fills,
açò està tot podrit,col·legaandwedon’tgiveashit,
no podem seguiraixina, tot no és tan bonic comestematí,
mostenen ofegats, no podem ni reaccionar,
ens tenen ben nugats, subsistint ja estem prou ocupats…

I de sobte, vora el riu de la ribera m'he trobat
una lluerna oberta, un record amagat.
Tenia unes sabates, preparadesper aanar
i un rastre de petjades, que em convidaven a entrar.

I de sobte, vora el riu de la ribera m'he trobat
una lluerna oberta, un record amagat.
Tenia unes sabates, preparadesper aanar
i un rastre de petjades, que em convidaven a entrar.

I de sobte, vora el riu de la ribera m'he trobat
una lluerna oberta, un record amagat.
Tenia unes sabates, preparadesper aanar.
País de l’olivera, el que vull estimar.

Joemséd’un lloc on tot ho pots portar,
on pots anar nuet i caminar descalç