Es camins que no haguérem agafat mai junts

Avui de cop me n'he temut,
ja no record es teu perfum,
ni es teus aromes.
I casi no puc recordar
aquelles nits vora la mar
cantant plegades.
Escrivíem
versos intranscendents
però plens de veritat,
què ses cuines
d'aquesta illa estan
plenes de histories.
Avui sa casa des meu cor no me dona redempció, hi ha goteres.
I se cruien ses parets,
parets que junts vàrem alçar damunt s'arena.
Som un ésser
de tendències rebels, i suïcides,
que alimenta
un viatge constant per sa vida.
I he agafat
totes ses portes,
sense tu he explorat
tot allò que mai hauria imaginat.
I he agafat
tots es principis
i he agafat tots es camins
que no haguérem agafat mai junts.